Mare, perquè quant acaba Bola de Drac sempre surten aquesta mena de lletres tant estranyes? Aquesta es una pregunta que la meva mare responia a corre-cuita mentre sortíem de casa cames ajudeu-me cap a l’ escola intentant recuperar aquells minuts preciosos que jo havia perdut davant de la tele esperant el desenllaç de la meva sèrie de dibuixos preferida. Camí de l’ escola m’ havien explicat que aquells símbols tant curiosos eren caràcters japonesos, mentre jo escoltava les explicacions de la mare amb atenció i donava gràcies a Déu per no haver nascut japonesa ja que m’ agafava mal de cap només de pensar amb lo complicat que havia de ser escriure d’ aquella manera.
Anys desprès sense saber gaires més coses de cal·ligrafia japonesa amb trobo comentant un vídeo on un tal Hirokazu Kosaka ens explica els secrets de la seva cal·ligrafia agenollat damunt d’ una catifa plena d’ una varietat terrible de pinzells i pinzallets que suposadament han de servir per escriure. Només començar amb sorprèn la solemnitat amb que Hirokazu enfoca una cosa que per nosaltres es tant quotidiana i fins hi tot vulgar si comparem aquest estris que representen tota una tradició familiar, amb el meu boli Kukuxumusu que en el millor dels casos durarà uns dos o tres mesos abans d’ acabar a les escombraries víctima d’ aquest vici meu de rosegar els bolígrafs. Per la seva banda Hirokazu ens presenta un a un els seus instruments d’ escriptura deixant entreveure un component simbòlic per la seva cultura però també per la seva família.
Un cop fetes les presentacions, i tenint una mica mes clar aquest embolic de plomes i pinzells, podem seguir navegant per aquest calaix de sastre que es el Youtube i descobrir un altre part del reportatge on el mestre Kosaka passa a l’ acció traçant alguns caràcters mentre explica el seu significat sense abandonar en cap moment una postura i un to d’ allò més solemne. Kosaka dibuixa traços i més traços amb una tinta negra com la sutja amb la qual una servidora podria fer autèntics estralls tot i que el protagonista d’ aquest vídeo la fa servir amb una netedat digne d’ elogi.
Animada per l’ angles força comprensible amb que s’ expressa el nostre mestre de cal·ligrafia intento no perdre detall d’ una manera d’ escriure fascinant amb una carrega poètica destacable que reflexa a la perfecció l’ harmonia i l’ equilibri d’ una cultura oriental que a vegades sembla estar immunitzada els virus desequilibrats que li arriben des de les societats modernes occidentals.
2 comentaris:
Realment sembla increïble que una cosa tan quotidiana per nosaltres sigui tot un art en algunes cultures. La introducció realment és molt original, m’agrada com relaciones aquests dos exemples, perquè realment és una de les primeres referències que tenim sobre aquesta cultura.
Només en veure el nom de Goku ja m'he sentit identificat, perquè crec pel que fa a una certa generació de joves i fins i tot adults, aquesta sèria ha suposat més que una simple sèria de dibuixos animats. Hi ha un treball al darrere increïble, que ara quan la miro per la cuatro en llengua castellana, tot i ser molt diferent de com sona en català, m'adono dels missatges que volia transmetre el director.
M'hi paro a pensar, i crec que comparant ambdues tipologies d'escriptura, i ara em semblaria impossible aprendre a escriure japonès, ja que això a part de ser un tret cultural, tradicional i familiar, o ho aprens de ben jovenet o has begut oli.
Publica un comentari a l'entrada