EL PARLA DE LA VALL.

L' aranès ( en occità: arenés ), es una varietat de l' occità, concretament del dialecte gascó, afí a les varietats de Comenge. És llengua pròpia de la Vall d' Aran ( era Val D' Aran ) i te el distintiu de llengua oficial a tot Catalunya conjuntament amb el castellà i el català des de l' aplicació del nou estatut el 9 d' agost de 2006. A la Vall es la llengua vehicular de l' ensenyament des de 1984.

Normativització de l' Aranès.

L' aranès està normativitzat segons la norma clàssica i unitària de l' occità, definida inicialment per Loís Aibèrt i ara gestionada pel Consell de la Llengua Occitana. Les normes del CLO son reconegudes oficialment pel Consell General d' Aran ( i doncs per l' Oficina de Foment e Ensenhament der Aranés ) des del 1999

Alguns trets de l' aranès;

o/ó : Es pronuncia com la "u" del castellà o el català, Arró.

ò : Amb accent greu es pronúncia "o" oberta, com en català, Vilamòs.

u/ú: És pronuncia com la "u"del francès : Salardú. En posició del diftong, es pronuncia "u" del castellà o català , mau.

è: Amb accent greu es pronuncia "e" oberta com en català o francès: Aubèrt.

ih: Es pronuncia com la "Ll" del català o castellà : Vielha.

nh: Es pronuncia com la "ny"en català, "ñ"en castellà o "gn" en francès i italià: Unha.

sh/ ish : Es pronuncia con en català "x/ix" o en francès "ch": Peish.

th: Es pronuncia sempre com una "t"

h: Es muda, però en algúns pobles es pronuncia aspirada : hum.

n : Es muda als plurals de paraules que tenen "n" final en singular : Camins.