ELS ORÍGENS DEL LLENGUATGE I LA COMUNICACIÓ.

Aquest article titulat Els orígens del llenguatge i la comunicació està firmat per Brad Harrub, Bert Thompson i Dave Millar, tres investigadors que exposant diverses teories intenten aclarir una mica més el perquè de la predisponibilitat humana per comunicar-se.
Des de fa molts anys l' home ha destinat nombrosos esfroços en intentar explicar-se temes relecionats amb el llenguatge. Els textos bíblics ja fan petites incursions en el món del llenguatge per arribar a intuir que segons aquestes fons Déu ja va dotar Adam de la facultat de la parla per tal de poder-se comunicar amb ell i ajudar-lo a governar el seu petit regne. Amb el pas dels anys, la població creixia i la diversitat lingüística també. Per tal de donar explicació a aquesta varietat entre les llengües dels homes que procedien de zones geogràfiques diferents, la bíblia disposa del mite de la Torre de Babel, una narració molt interessant que ha acabat sent la llevo de diverses investigacions científiques el voltant de la existència d' una llengua única d' on derivarien totes les llengües que hi ha el món. Aquesta possibilitat ha estat investigada per científics procedents de corrents de pensament d' allò més diverses arribant a formular teories forá coherents el voltant d' una llengua comú d' on van anar derivant altres llengües com l' Indoeuropeu per acabar donant vida a llengües com el llatí d' on posteriorment en sortiria el nostre Català.
Un altre tema que ha inquietat els científics es el fet de que l' home sigui l' únic animal amb capacitat suficient per elaborar un discurs. Es cert que alguns animals com els ocells estan capacitats fisiològicament per eleborar sons d' allò més complexos arribant a repetir, en el cas dels lloros, algunes de les paraules que articulen els essers humans amb que conviuen. Malgrat això el cert és que entre pronunciar sons instintius i elaborar discursos complexos, com fem els humans, hi ha un autèntic abisme que ens fa únics a l' hora de comuncar-nos. Així dons la parla és un tret distintiu que ens diferencia de la majoria d' animals encara que ningú pot afirmar que la anatomia humana tingui cap peça exclusiva que permeti pensar que l' home, a diferencia dels seus companys, ha estat dissenyat exclusivament per parlar.
Alguns científics com Jean Aitchian han intentat estirar el fil de la gran capacitat cerebral de l' home per mirar de trobar en aquest punt alguna clau màgica que expliqui la nostre predisposició per parlar tot i que la idea no s' ha arribat a consolidar mai ja que si la parla fos un tema exclusiu del cervell tots els homes parlaríem igual i si alguna cosa tenim de sobres es precisament diversitat lingüística. El que si està molt clar es que el cervell juga un paper molt important a l' hora d' aprendre a parlar ja que des de l' antiguitat s' ha observat que algunes lesions cerebrals greus fan que l individu en qüestió tingui dificultat en la parla arribant en alguns casos a deixar d' articular paraules.
Malgrat les moltes investigacions que s' han fet el voltant de la facultat humana de parlar, el cert és que no es gens fàcil establir màximes científiques concretes i segures. La majoria d' experts semblen estar d' acord en que el llenguatge és una característica exclusivament humana tot i que a nivell anatòmic no tenim cap peça espacial dissenyada exclusivament amb la finalitat d' arribar a desenvolupar una llengua. Aquest fet reforça la idea de que la parla només es fruit d' un cúmul de circuimstàncies gairebé casuals que fan que l' home tingui els instruments necesarris per poder parlar elaborant discursos d' alló més complexos diferenciant-lo així de la majoria d' especies.