Encantada de no reconeixet.

Soc conscient de que això que estic començant a escriure només pot espirar a ser, en el millor dels casos, una critica fàcil i repetitiva però després de llegir el que hem llegit a classe amb sembla que si no intento escriure alguna perla dedicada al Catecismo patriótico español, aquesta nit no crec que pugui dormir tranquil·la.
No amb vull pas molestar a desmuntar punt per punt aquesta mena de joc dels disbarats perquè penso que es desmunta sol, acabaré abans si us dic que cada cop que llegeixo aquest text m’ emporto un sobresalt ja que per més que intenti imaginar el model de país que es descriu mitjançant aquest plantejament de pregunta resposta, soc incapaç de relacionar-lo amb la Espanya que tots coneixem. Com a màxim ho poc relacionar amb una broma de mal gust capaç d’ enterrar amb vida a tot un país fent que anys desprès encara estiguem lluitant per recuperar una part de allò que s’ ens va perdre portant l’ autoritarisme i l’ espiritualitat per bandera ( com dirà el meu avi : a dios rogando y con el mazo dando ). Actualment aquesta espècie de catecisme polític no deixa de arrencar alguna rialla però van ser varies generacions les que van créixer contaminades per el pensament d’ un regim que va ser tot un exemple de minorització lingüística on a falta de sensibilitat per entendre la diversitat es va optar per transformar llengües en dialectes d’estar per casa no fos cas que no encaixessin amb aquest model d’ estat totalment artificial que s’ intentava imposar. Per sort la realitat es va acabar imposant i malgrat les destrosses, en alguns casos irreparables, fetes per aquesta maleïda fantasia, avui miro el meu voltant i se que puc anar a dormir tranquil·la perquè els mals esperits no sempre es surten amb la seva.