Cabussada modèlica.

Mentre des d’ aquest blog no faig altre cosa que lamentar la mala sort de llengües que resisteixen mig oblidades a causa de polítiques lingüístiques desastroses, resulta que des de la Unió Europea han posat el model català com un exemple a seguir a l’ hora de portar a terme l’ immersió lingüística de nou vinguts . No vull pas convertir-me en l’ alegria de la huerta i Déu amb guardi de portar la contraria els experts de la UE, així que per una vegada m’ oblidaré dels desastres lingüístics dels nostres estimats veïns per centrar-me en un èxit que he vist com es desenvolupava debanat dels meus nassos mentre dirigia l’ equip de bàsquet d’ un institut de Vic d’ allò més internacional.
La onada d’ immigració que ha arribat a Catalunya al llarg dels últims deu anys, no ha passat per alt alguns barris de Vic, fet que ha obligat a molts centres d’ ensenyament osonencs a espavilar-se per ser pioners en la posada en funcionament d’ unes aules d’ acollida que amb qüestió de setmanes aconsegueixen que aquell nen senegalès que només arribar s’ integra al equip de bàsquet sense entendre ni una paraula de res, acabi parlant un català més que acceptable que li ha de permetre seguir les classes del institut amb total normalitat.
Se que la realitat d’ una comarca més aviat rural com Osona no es la realitat de Catalunya, només cal baixar a Barcelona per tocar de peus a terra i adonar-se que allà es parla de tot menys català. El català necessita més corda que mai i ens queda molta feina per fer però noticies com aquesta demostren que de tant en tant val la pena ser una mica optimista perquè es veu que en aquest país nostre també sabem fer les coses be.