AGUA DE BORRAJAS.

Abans de començar a escriure aquestes lineas m' he vist obligada a fer front a una important lluita interna ja que la tentació de penjar el cartell de tancat per vacances abans d’ hora era realment molt potent, però ja sabeu que aquest dies el Tió ho controla tot i amb temo que si continuo ignorant L’ Últim Home que Parlava en Català, aquest any amb quedaré sense regal així que ja ho veieu, finalment he decidit ser bona minyona i seguir escrivint fins l’ últim moment.
Tot i que la feina de la Universitat no ho ha posat fàcil el cert es que durant les primeres pagines aquest llibre de Carles Casajuana que amb va enganxar com pocs i en qüestió de tres dies el vaig tenir liquidat saltant per sobre d’ articles i treballs amb data d’ entrega. D’ això fa més de dues setmanes i si fins ara no li he fet un forat el blog no ha estat precisament perquè amb sobressin temes a tractar. Però que voleu que us digui, preferia escriure qualsevol bestiesa abans de contradir el que jo mateixa vaig deixar escrit en aquest espai per acabar reconeixent que L’ Últim Home que Parlava Català m’ ha deixat un regust una mica amarg. Ja us vaig dir que els primers capítols m’havien sorprès molt gratament disparant aquesta novel•la cap a les primeres files de la meva particular classificació provisional de llibres de primera divisió. Llàstima això de jugar a primera no es fàcil ja que tot i exhibir un gran nivell de joc durant tota la primera part regatejant victimismes i marcant grans gols a base d’ observacions d’ allò més interessants (la degradació del català pot anar de la mà de la caiguda de sectors econòmics tant tradicionals com el tèxtil que ens han deixat en herència algunes expressions com posar fil a l’ agulla) de sobte sembla que els jugadors son posseïts per una pressa terrible per acabar el partit i l’ obra es desploma a poques pagines del final amb un desenllaç precipitat i desparionat que desentona tenint en conta el gran nivell exhibit per Carles Casajuana el llarg de tota l’ obra.
També haig de dir, en honor a la veritat,que deixant a part agua de borrajas del final, s' ha de reconèixer els mèrits d’ un llibre, en conjunt molt elaborat,que no es conforme en repassar els problemes de la nostra llengua de manera superficial. L’ autor centra grans esforços en analitzar les ultimes evolucions de la societat catalana i les conseqüències que això te de cara la llengua sense deixar de banda alguns problemes d’ actualitat com el moving immobiliari.