La introdució el tema de les varacions lingüístiques geogràfiques amb va portar a recordar algunes de les meves aventures el Pirineu d' Osca, un paradís natural però tambè un paradís lingüístic ple de pluralitas que a falta de reconeixament oficial, com a mínim mareixen ser protagonistes d' una actualització d' urgència d' aquest bloc.
L' aragonès té com a origen el dialecte llatí que es va formar a les valls pirinenques aragoneses durant els segles VII I VIII sobre un substrat acusadament vascó. Aquesta també rep, en el seu període medieval, la denominació entre els lingüistes de navarroaragonés per la inicial dependència aragonesa del Regne de Navarra.
L' expansió del Regne d' Aragó cap el sud sobre terres musulmanes, portaria la llengua per tot el territori conquerit arribant a la seva maxima extenció durant els segles XIII I XIV. La únio dinàstica del Regne d' Aragó amb el Comtat de Barcelona va suposar una important influència de la llengua catalana sobre l' aragonesa. La Cancellaria Real tindria el llatí, el català i l' aragonès com a llengües d' us habitual, i ocasionalment l' occità, si bé s' utilitzarà un aragonès que tambè anirà adquirint ja molts trets castellans.
Amb la instauració, el 1412, de la Dinastia Trastàmara, el castellà es va convertir progressivament en la llengua de la cort i de la noblesa aragonesa. Les classes altes i els nuclis urbans seran els primers focus de castellanització, quedar l' aragonès cada vegada més relegat a llengua d' àmbit rural o domèstic, i a sofrir un desprestigi social progressiu. Els segles posteriors al Decret de Nova Planta de Felip V juntament amb la repressió lingüística de la dictadura franquista del segle XX, suposarien un cop molt dur per la fabla convertint el castellà en l' únic idioma oficial i en la llengua familiar del 93% dels aragonesos.
A partir de la transició democràtica va començar a sorgir diferents associacions defensores i promotores de l' aragonés com també molts intents d' estandarització a partir dels diferents dialectes que componen aquesta llengua. Alguns aragonesos van començar adoptar la fabla com a segona llengua tot i que segons una enquesta feta pel Govern d' Aragó l' any 2000, el nombre de fablans no es superior a les 25.000 persones fent de l' aragonés una de les llengues europeas en greu parill d' extinció.
El 1999 es comencen a fer els primers intents seriosos però insuficients, per salvar l' aragonés amb l' aprobació de la llei de patrimoni cultural d' Aragó que en un dels seus articles afirma que "l' aragonés i el català, llengües minoritàries d' Aragó, són una riquesa cultural i pròpia". Amb això des de 1996 els fablans de tot el país esperen l' aprobació de de la llei de llengües que requereix l' Estatut d' Aragó per acabar així amb les agonies d' una llengua que refugiada a les valls del Pirineu es nega a deseparèixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada