dijous, 29 d’octubre del 2009

Llengua i cultura popular monegrina (2)


Desprès d' una breu introducció sobre les aventures de l' aragonès el llarg de la seva història, penso que no està de més dedicar una nova actualització ( a partir d' ara us prometo que deixaré de donar la llauna amb aquest tema ) per a donar a conèixer algunes de les expressions i paraules que he anat recollint escoltant amb atenció algunes converses familiars.

Haig de reconèixer que fins no fa gaire, no donava cap importància a aquestes expressions incomprensibles que de tant en tant adornen les converses entre el meu pare i els avis, unes converses marcades per un fortíssim accent aragonès que malgrat haver conviscut amb ell tota la vida a vegades encara m' arrenca alguna rialla. Amb el pas dels anys i amb molta paciència pares, avis i família han aconseguit ensenyar-me a estimar la seva terra i de pas despertar la meva curiositat el voltant de la fabla i totes les seves variants. Estiu rera estiu intento aprendre noves paraules en aquesta llengua, tot i que la manca de cursos d' aragonès relativament propers i la meva poca traça a l' hora d' adquirir noves llengües, fan d' aquesta una missió gairebé impossible.

Ara bè quant amb carrego el bloc ficant-me en terrenys perillosos però el cert es que m' indigno cada vegada que intento moure cel i terra per a trobar la manera d' accedir a algun curs per aprendre gallec, basc o aragonès sense massa èxit de la mateixa manera que amb consta que intentar aprendre català des d' altres punts del estat es una autentica odissea. Pensareu que soc una somia truites però de la mateixa manera que s' obliga a tothom a aprendre castellà, si des de les administracions publiques és posessin els mitjans necessaris perquè tothom pugues tenir unes mínimes nocions de totes les llengües que conformen la pluralitat lingüística d' Espanya, a lo millor aconseguiriem eliminar molts prejudicis i afavorir una millor convivència i de pas salvariem algunes de les nostres llengües que actualment estan amb perill d' extinció.

LLENGUA I CULTURA POPULAR MONEGRINA.

Animalons i Plantes.

Ababol: gallaret
Bisalto: pèsol
Barceño : oreneta
Chirleta : cria de pardal o d' altres ocells comuns
Cucute : puput
Picarazca : garsa
Zangarriana : sargantana

Estris varis, llocs, menjars....

Badil : palla de recollir escombraries
Vancejo : espècie de cordill d' espart, emprat per lligar garbes, plantes...
Estraudes : calamàstecs o ferros que es feien servir a les antigues llars de foc per subjectar olles i perols.
Cuezo: recipient, generalment de terrissa, que es feia servir a la matança del porc o per transportar líquids diversos
Aladro: arada
Jada : aixada
Tronzador : serra gran amb mànec a cada punta i que la fan servir dues persones alhora per tallar troncs, llenya...
Barandau : Barana situada a les escales interiors de les cases i que el seu començament solia anar coronada amb una espècie de bola grossa.
Espedo : barnilla de ferro acabada amb punta i que servia per enfilar taronges, pa, pernil, o altres fruites. És exclusiu d' una festa popular del poble d' Alcubierre anomenada La vieja remolona. Aquesta festa que es celebra durant la quaresma ( crec que el tercer dimecres de la mateixa ), té una simbologia semblant a la Vella Quaresma d' aqui. Per celebrar aquesta festivitat tots els nois joves del poble van passant ( en colles ) per les cases a recollir coses de menjar ( que penjaran als espedos ) i amb les quals el capvespre faran un brenar. El recorregut pel poble es fa portant un gran ninot que representa una vella de les d' abans, vestida generalment de negre i cantant-li : la vieja remolona no quiere comer pan, solo chocolate y chullas ( costelles de xai ) si le dan.
Zaborro : pedra, roc de mida grossa.
Guebra: solc que es fa al lleurar els camps
Zolle : cort de porcs
Abadejo : bacallà
Pitañares : camp obert amb deixalles, runa o edificis en mal estat.

Altres mots o expressions.

Alparcero : xafarder
Amprar : demanar alguna cosa en préstec
Encorrer : empaitar
Arguelláu : persona flaca, malaltissa...
Guiñote: joc de cartes
Tozalón : partir o trencar una cosa a cops. San Antolín el glorioso, abogau de los melones, el que no tenga navaja que lo parta a tozalones.

dimecres, 28 d’octubre del 2009

L' EVOLUCIÓ HUMANA.

(Comentari vídeo 1 )

Aquest vídeo titulat Human Evolution:The fósil record, va aparèixer publicat a la popular pagina web Youtube amb l' objectiu de donar a conèixer alguns dels avantpassats més directes del ésser humà.
Estem devant d' un vídeo purament divolgatiu on imatge i so és fusionen amb petits textos explicatius que pretenen deixar clara la tesis evolucionista defensant que els humans i els ximpanzés divergeixen d' un avantpassat comú. Per tal de fer més creïble aquesta postura, els autors del vídeo ens parlen dels estudis genètics que s' han anat realitzant els diferents fòssils de primats que s' han trobat el llarg de molts anys de treballs arqueològics. Sense deixar de banda en cap moment la música de fons, elus autors del vídeo ens presenten els primats que conformen la cadena evolutiva afirmant que l' evolució del home s' assembla més a una bifurcació d' espècies que no pas a una escala evolutiva d' antic a modern. El llarg de vídeo també es fan algunes comparacions entre els trets facials del homo sapiens i dels seus predecessors per tal de que els espectadors apressín les diferents ases de l' evolució.
Tenim els fòssils, vencerem. Amb aquesta frase tant contundent acaba un vídeo purament divolgatiu que d' una manera simple i amena té per objectiu demostrar els millons d' usuaris que passen cada día per Youtube que l' home i el ximpanzé provenen d' un avantpassat comú. Tot i que a nivell europeu sembla que la teoria evolucionista està bastant consolidada, el cert es que en països com Estats Units el debat entre evolucionistes i creacionistes està d' allò més incandescent. Amb aquest panorama el més probable és que els autors d' aquest vídeo estiguin intentant fer campanya a favor de la teoria evolucionista.
Estem debant d' un altre exemple que demostra que internet obre una finestra inmensa el món de la comunicació ja que la xarxa és el millor vehicle per difondre tota mena d' idees entre el gran públic fent que moltes qüestions que fins no fa pas tants anys eren de debat exclusiu entre científics, ara es converteixin en un debat públic on tothom pot dir-hi la seva amb tot el que això comporta.

Història d' una gran desconeguda.


La introdució el tema de les varacions lingüístiques geogràfiques amb va portar a recordar algunes de les meves aventures el Pirineu d' Osca, un paradís natural però tambè un paradís lingüístic ple de pluralitas que a falta de reconeixament oficial, com a mínim mareixen ser protagonistes d' una actualització d' urgència d' aquest bloc.

L' aragonès té com a origen el dialecte llatí que es va formar a les valls pirinenques aragoneses durant els segles VII I VIII sobre un substrat acusadament vascó. Aquesta també rep, en el seu període medieval, la denominació entre els lingüistes de navarroaragonés per la inicial dependència aragonesa del Regne de Navarra.

L' expansió del Regne d' Aragó cap el sud sobre terres musulmanes, portaria la llengua per tot el territori conquerit arribant a la seva maxima extenció durant els segles XIII I XIV. La únio dinàstica del Regne d' Aragó amb el Comtat de Barcelona va suposar una important influència de la llengua catalana sobre l' aragonesa. La Cancellaria Real tindria el llatí, el català i l' aragonès com a llengües d' us habitual, i ocasionalment l' occità, si bé s' utilitzarà un aragonès que tambè anirà adquirint ja molts trets castellans.

Amb la instauració, el 1412, de la Dinastia Trastàmara, el castellà es va convertir progressivament en la llengua de la cort i de la noblesa aragonesa. Les classes altes i els nuclis urbans seran els primers focus de castellanització, quedar l' aragonès cada vegada més relegat a llengua d' àmbit rural o domèstic, i a sofrir un desprestigi social progressiu. Els segles posteriors al Decret de Nova Planta de Felip V juntament amb la repressió lingüística de la dictadura franquista del segle XX, suposarien un cop molt dur per la fabla convertint el castellà en l' únic idioma oficial i en la llengua familiar del 93% dels aragonesos.

A partir de la transició democràtica va començar a sorgir diferents associacions defensores i promotores de l' aragonés com també molts intents d' estandarització a partir dels diferents dialectes que componen aquesta llengua. Alguns aragonesos van començar adoptar la fabla com a segona llengua tot i que segons una enquesta feta pel Govern d' Aragó l' any 2000, el nombre de fablans no es superior a les 25.000 persones fent de l' aragonés una de les llengues europeas en greu parill d' extinció.

El 1999 es comencen a fer els primers intents seriosos però insuficients, per salvar l' aragonés amb l' aprobació de la llei de patrimoni cultural d' Aragó que en un dels seus articles afirma que "l' aragonés i el català, llengües minoritàries d' Aragó, són una riquesa cultural i pròpia". Amb això des de 1996 els fablans de tot el país esperen l' aprobació de de la llei de llengües que requereix l' Estatut d' Aragó per acabar així amb les agonies d' una llengua que refugiada a les valls del Pirineu es nega a deseparèixer.

dijous, 22 d’octubre del 2009

Una lluita per aprendre

"Los disléxicos se abren camino en el campus".

Aquest és el titular que amb vaig trobar fa uns dies mentre fulljava el diari El Público en busca de la meva estimada secció d' esports. L' article en qüestió amb va fer recordar una cosa que en realitat mai he oblidat i es que com deia un antic professor de llengua que vaig tenir a l' institut, tots neixem disposats a parlar però el fet d' aprendre a llegir i escriure ja són figues d' un altre paner.
Una cosa aparentment tant senzilla com transformar en sons les grafies que apareixen escrites en un paper pot ser una auténtica odissea si la dislèxia s' ha creuat el teu camí. La parauleta en qüestió bé a definir un trastorn de aprenentatge del llenguatge les causes del qual són bastant difícils de determinar però el que si està clar es que no són ni sensorials ni intel·lectuals. Amb aquesta definició comença una cursa d' obstacles que a mí m' agrada comparar amb el fet de navegar per internet sense tenir connexió ADSL, pots arribar a tot arreu però la única cosa es que el teu ordinador funciona a una velocitat més lenta i si no tens el tacte adecuat és pot arribar a bloquejar. Una explicacció més complexa sortida de la boca del logopeda de torn intenta posar nom els problemes d' aquell nen despistat i aborrit que no aconsegueix tocar pilota a classe. Aqui comença una aventura que sobint te l' escola com a punt de partida i a base d' esforç i constància l' estudiant pot acabar arrossegant les seves dificultats fins a la universitat
Segons dades de Público, actualment gairebé la meitat dels dislèxics es planten a la universitat sans i estalvis però curtits en mil batalles disposats a continuar amb la seva formació. La porta de la universitat no s' obra facilment i ningú ha dit que el que bé a continuació sigui fàcil però de tant en tant va bé que articles com aquest recordin que amb els suports adequats el miracle és possible.

divendres, 16 d’octubre del 2009

VIATGE ELS ORÍGENS






Un grup de primats, amb cara de jet-lag després d’ haver fet un viatge de 13 milions d’ anys, ens donen la benvinguda a Orígens, una exposició que ens ofereix un viatge per la prehistòria firmat pel prestigiós Eudal Carbonell.
L’ exposició comença amb una mostra d’ eines paleolítiques que com a estudiant d’ història segueixo amb atenció mentre intento no ensopegar amb el Pierolapithecus Catalauniculs de torn que es nega a apartar-se del mig del pas i segueix allà plantat mirant el fons amb total indiferència.
Avançant entre pannells il•lustratius que repassen les últimes novetats el voltant de l’ aparició del bipedisme, una servidora s’exprimeix les neurones intentant lligar tot allò amb l’aparició del llenguatge sense massa èxit, tot s’ ha de dir, per a continuar exposició avall amb l’ esperança, innocent de mi, de que en qualsevol moment amb trobaré davant d’ un d’ aquest fabulosos pannells que m’ explicarà amb pels i senyals tot el que vull saber i més el voltant dels orígens del llenguatge
L’ aparició del Homo Sapiens dona a entendre que estem arribant el final del nostre trajecte i del llenguatge de moment ni rastres. Menys mal que després de fer una breu passejada per l’ art rupestre, de camí cap a la sortida, amb crida l’ atenció un Neanderthal moribund que acompanyat de la seva família no deixa d’ emetre uns sons repetitius i totalment incomprensibles que acompanyen els visitants com una discreta música de fons des de que entren el recinte del Caixa Forum. No se si aquell seguit de sons incomprensibles venen a representar una llengua primitiva o només tenen per objectiu ambientar el personal, el cert es que amb les seves peculiars paraules la família Neanderthal amb donar a entendre que si volem saber alguna cosa més sobre les característiques de les seves llengües, i de pas de les nostres, encara ens queda molt per investigar tot i que per començar sempre ens podem conformar seguit ens consells de la guia que hi ha a la porta que a falta de més informació ens envia Camino Soria en busca del punt de partida d’ una nova excursió per la prehistòria.

diumenge, 11 d’octubre del 2009

Llengua " pròpia" peró no " oficial"



El Català no serà cooficial a la Franja.

Aragó prepara, després de 25 anys de promeses, una llei de llengües que definirà el català com a llengua "pròpia" ja que els grups aragonesistes en frenen el reconeixament de cooficialitat.

El català no serà cooficial a la Franja de Ponent. El govern aragonès prepara una llei de llengües que rebaixa molt les expectatives de l' avantprojecte del 2001 i que finalment va quedar guardat en algun calaix. Aquell primer esborrany sí que preveia la cooficialitat del català i l' aragonès als territoris on es parlen aquestes llengües en convivència amb el castellà. Aquesta derrera llengua serà la unica oficial, segons l' esborrany que prepara el govern d' Aragó.

El parquè d' aquesta proposta aigualida no és altre que la manca de consens polític i certa "al·lèrgia" que provoca als aragonesistes tot allò que sigui català. PSOE, la Chunta Aragonesista i IU estarien d' acord amb una cooficialitat limitada als territoris de parla catalana mentre que el PP i el PAR no en volen ni sentir parlar, a més aquest derrrer pressiona molt fent valer la seva posició de soci del govern socialista.

Després de 25 anys de lluites Marcelino Iglesias, fill de la localitat rivagorsana de Bonansa i catalanoparlant vol aprovar la famosa llei de llengües durant aquesta mateixa legislatura ja que aquest serà el seu darrer mandat amb compliment del Estatut d' Aragó del 2006.
Per tant, la solució que la conselleria de Cultura i Educació proposa es definir el català i l' aragonés com a "llengües propies" i "històriques" deixant de banda una vegada més el reconeixament d' oficialitat que fa tants anys que es reclama des de la Franja peró també des de numbroses valls del Pirineu on la Fabla encara resisteix les embastides cada vegada més cruels de la llengua castellana.


PD: Aquí us deixo algunes cançons que demostren que diguin el que diguin les lleis, Aragó es i continuarà sent un paìs trilingüe.






Molt Soroll ( Ixo Rai )

http://www.goear.com/listen/cd332f6/molt-de-soroll-ixo-rai!

M' aganaria estar pino ( J.A. Labordeta )

http://www.goear.com/listen/8f24c8b/maganaria-estar-pino-labordeta

Canto a la libertad ( J.A.Labordeta )

http://www.goear.com/listen/3a63505/canto-a-la-libertad-josé-antonio-labordeta

Baixando t'a escuela ( La Ronda de Boltaña )

http://www.goear.com/listen/896adb2/baxando-ta-escuela-la-ronda-de-boltaña