THE QUEEN.
The Queen es una pel·lícula dirigida per Stephen Frears que narra la reacció de la societat anglesa durant els dies posteriors a la mort de Diana de Gales, ex esposa del Príncep Carles d’ Anglaterra.
L’ 1 de Setembre del 1997 el mon es desperta amb la mort de la Princesa Diana a causa d’ una accident de tràfic. La noticia causa una gran commoció dins la societat britànica i poques hores desprès de donar-se a conèixer les portes del palau de Bukinhgham s’ omplen de flors i de mostres d’ afecta cap a un personatge que els darrers anys de la seva vida havia agafat molta força dins de la premsa del cor que la presentava com una princesa humana i solidaria sempre disposada a estar el costat dels mes necessitats. Mentre el poble britànic plora la mort de Diana, la família real sembla viure el marge del dol col·lectiu i es refugia dins els murs del castell escocès de Balmoral. El seu es un mon de tradicions i protocols on no hi ha gaires forats per exterioritzar les emocions i menys en públic. Aquesta visió del mont tradicionalista que te la monarquia anglesa en un principi xoca de ple amb un primer ministre jove i modernitzador que viu les hores posteriors a la mort de diana pendent dels mitjans de comunicació i dels seus assessors que intenten trobar la manera de pescar en aquest riu de emocions que durant la setmana desprès de la mort de Diana sembla haver-se convertit la societat anglesa.
The Queen fa un complet anàlisis de la societat anglesa sense passar per alt la premsa que juga un paper molt important en les hores posteriors a la mort d’ un personatge que la premsa del cor havia creat fent de Diana una princesa de masses que la seva mateixa popularitat va acabar per destruir. La premsa anglesa juga un paper molt important a l’ hora de convertir la mort de la princesa en un fenomen de dol col·lectiu capaç fins hi tot de doblegar a la reina que no te altre solució que oblidar-se de protocols i mostrar el seu dol amb públic presionada per la opinió publica que la mateixa premsa britànica havia creat.Durant el transcurs de la pel·lícula podem apreciar l’ evolució de personatges com el d’ una reina que el principi de la pel·lícula s’ ens presenta amb un retrat al mes pur estil absolutista però al final malgrat la seva tossudesa es veu obligada a cedir debanat al pressió de la premsa que l’ ataca amb duresa per ser incapaç de mostrar el seu dol amb públic fins al punt d’ arribar a qüestionar la continuïtat de la monarquia anglesa. L’ actitud de la reina queda reflectida en un cérvol de la finca del Balmoral que també es veu obligat a deixar de banda la seva majestuositat i ha de tirar pel dret per intentar sobreviure encara que finalment el pobre cérvol no te tanta sort com la reina i acaba caient en mans dels casadors que amenacen en acabar amb la seva espècie. El film ens mostra una família real anglesa mes preocupada per caçar el cérvol de Balmoral que no pas per donar suport a un poble desconsolat per la mort de Diana. El director ens presenta la família real tirant d’ una ironia molt fina que en cap moment cau en la ridiculizaccio limitant-se a mostrar la força que la premsa pot arribar a tenir a l’ hora de crear un clima de fervor popular tant fort que fins hi tot es capaç de passar per sobre dels protocols d’ una monarquia tant tancada com la d’ Anglaterra.
Un peto molt fort !!!
Salut
dissabte, 29 de març del 2008
dijous, 20 de març del 2008
Les Caramelles del Roser ( Sant Julia de Vilatorta)
Són tot un espectacle les Caramelles del Roser a Sant Julià de Vilatorta, i veure la seva comitiva en temps de Pasqua, en temps de Caramelles.
Les Caramelles del Roser, tenen una vida documentada de més de 400 anys i han sabut preservar i potenciar totes i cadascuna de les característiques que les fan úniques a casa nostra.
A Sant Julià de Vilatorta ( el meu poble) al matí, i de bon matí de la diada de Pasqua Florida, surt la Comitiva de Caramellaires del Roser que amb aire pausat i solemne va recorrent els carrers i places del poble tot cantant els Goigs del Roser.
Composen la Comitiva dues fileres de Caramellaires, vestit amb la Capa Negra, el Barret de Copalta Negre i el Llaç de color vermell. Cadascú porta el Bordó amb una plaqueta amb l'estampa de la Mare de Déu del Roser al davant, i el text dels Goigs al darrere.La Bandera del Roser encapçala la Comitiva, seguida pels músics abillats amb Capa Llarga de color morat, Barret de Copalta del mateix color, i Llaç blau marí.
Al seguici també hi trobem els infants, amb vestit de festa, portant bastons tornejats amb un gran pom de flors al cim i cintes de colors.
Tanquen la comitiva tres Cistellaires amb Vestits de Vellut, Faixa i Barretina. La seva feina és anar trucant a totes les portes i recollir les donacions dels vilatans. Un dels Cistellaires porta la típica Cistella de Caramelles, ben guarnida, dalt d'una Perxa, amb corda i corriola per tal d'arribar a balcons i finestres.
VARIANT DELS GOIGS DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER TAL COM ES CANTEN, ACTULAMENT, A SANT JULIÀ DE VILATORTA.
Vostres Goigs amb granplaer
cantarem, Verge Maria;
puix la vostra Senyoria
és la Verge del Roser.
No fou de menor estima
el goig de l'Esperit Sant,
quan vingué de l'alta cina
en vostre Col·legi Sant.
Déu plantà dins Vos, Senyora,
el Roser molt excel·lent,
quan us féu mereixedora
de concebre'l purament.
Vostra vida ja acabada,
el major del gois senti's
quan a Déu sou presentada
triomfant al Paradís.
Del sant ventre produïda
la planta del roser verd
fou del Angels cicuïda
i servida amb gran concert.
Puix mostreu vostre poder fent miracles cada dia;
preserveu, Verge Maria,
els confrares del Roser.
Quan esl Reis devots sentiren
del Roser la gran olor,
amb l'estrella ensems partiren
per adorar el Senyor.
Manà vostra Senyoria
als Frares Predicador,
que de vostra Confraria
fosin instituïdors.
Gran delit us presentava
vostre Fill ressuscitat
amb cinc roses que portava
en les mans, peus i costat.
Supliquem Rosa agraciada
què voleu Mercè de Déu
dignament intitulada
Verge i Mare del Roser.
Reparada la gran erra
d'Adam, per mort cruel,
trasplantat fou de la terra
el Roser dalt en el cel.
Un any mes aquesta tradicional canço tornara a sonar amb tota la seva força pels carrers de Sant Julià pq el dia de pascua no seria el mateix sensa els senyors de la capa y el barret.
Les Caramelles del Roser, tenen una vida documentada de més de 400 anys i han sabut preservar i potenciar totes i cadascuna de les característiques que les fan úniques a casa nostra.
A Sant Julià de Vilatorta ( el meu poble) al matí, i de bon matí de la diada de Pasqua Florida, surt la Comitiva de Caramellaires del Roser que amb aire pausat i solemne va recorrent els carrers i places del poble tot cantant els Goigs del Roser.
Composen la Comitiva dues fileres de Caramellaires, vestit amb la Capa Negra, el Barret de Copalta Negre i el Llaç de color vermell. Cadascú porta el Bordó amb una plaqueta amb l'estampa de la Mare de Déu del Roser al davant, i el text dels Goigs al darrere.La Bandera del Roser encapçala la Comitiva, seguida pels músics abillats amb Capa Llarga de color morat, Barret de Copalta del mateix color, i Llaç blau marí.
Al seguici també hi trobem els infants, amb vestit de festa, portant bastons tornejats amb un gran pom de flors al cim i cintes de colors.
Tanquen la comitiva tres Cistellaires amb Vestits de Vellut, Faixa i Barretina. La seva feina és anar trucant a totes les portes i recollir les donacions dels vilatans. Un dels Cistellaires porta la típica Cistella de Caramelles, ben guarnida, dalt d'una Perxa, amb corda i corriola per tal d'arribar a balcons i finestres.
VARIANT DELS GOIGS DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER TAL COM ES CANTEN, ACTULAMENT, A SANT JULIÀ DE VILATORTA.
Vostres Goigs amb granplaer
cantarem, Verge Maria;
puix la vostra Senyoria
és la Verge del Roser.
No fou de menor estima
el goig de l'Esperit Sant,
quan vingué de l'alta cina
en vostre Col·legi Sant.
Déu plantà dins Vos, Senyora,
el Roser molt excel·lent,
quan us féu mereixedora
de concebre'l purament.
Vostra vida ja acabada,
el major del gois senti's
quan a Déu sou presentada
triomfant al Paradís.
Del sant ventre produïda
la planta del roser verd
fou del Angels cicuïda
i servida amb gran concert.
Puix mostreu vostre poder fent miracles cada dia;
preserveu, Verge Maria,
els confrares del Roser.
Quan esl Reis devots sentiren
del Roser la gran olor,
amb l'estrella ensems partiren
per adorar el Senyor.
Manà vostra Senyoria
als Frares Predicador,
que de vostra Confraria
fosin instituïdors.
Gran delit us presentava
vostre Fill ressuscitat
amb cinc roses que portava
en les mans, peus i costat.
Supliquem Rosa agraciada
què voleu Mercè de Déu
dignament intitulada
Verge i Mare del Roser.
Reparada la gran erra
d'Adam, per mort cruel,
trasplantat fou de la terra
el Roser dalt en el cel.
Un any mes aquesta tradicional canço tornara a sonar amb tota la seva força pels carrers de Sant Julià pq el dia de pascua no seria el mateix sensa els senyors de la capa y el barret.
divendres, 14 de març del 2008
TERRES DE LLOGUER
Terres de lloguer.
Sempre que intento fer una llista dels meus escriptors preferits, de seguida amb venen el cap gent com l’ Arturo Perez Reberte i les seves genials novel·les del Capitan Alatriste.
Tot i això l’ altre dia quant la professora de Tècniques de expressió oral i escrita ens va demanar que li parléssim sobre el nostre llibre preferit, no vaig poder deixar escapar la oportunitat de escombrar cap a casa i presumir de ser osonenca com l’ Antoni Pladevall, autor de Terres de Lloguer i des del meu punt de vista, una de les grans promeses de la literatura catalana. A mes de ser un grandísim escriptor en Toni també va ser professor meu i va aconseguir que aprengués alguna cosa de llatí, la qual cosa te gairebé mes mèrit que convertir-se en un escriptor de renom.
Soc conscient que si algú llegeix aquest blog probablement Terres de Lloguer i el seu autor li sonaran a Japones. Haig de dir que jo tampoc coneixeria de res aquest gran escriptor si no es tractes d’ un artista nascut a Taradell, a quatre passes del meu poble. Per la gent com jo que vivim en un entorn rural, Pladevall es molt mes que el futur de la literatura catalana ja que darrera de les seves novel·les hi ha un merescut homenatge la gent del camp que segueix lluitant per la supervivència encara que la majoria de vegades quedi al marge de la literatura i de la societat moderna en general. A traves de la literatura de l’ escriptor Taradallenc surt a la llum publica una manera de viure vinculada a la terra transformada en literatura per un autor que coneix de primera ma els problemes de la gent del camp i que ha estat capaç de fer que tots aquells que vivim a prop del mon rural ens sentim identificats amb la seves novel·les.
L’ Antoni Pladevall es un autor relativament jove nascut l’ any 1961 dins d’ una família dedicada a l’ agricultura. Doctor en Filologia Clàssica ha estat director de la revista Ausa a mes d’ escriure algunes ressenyes literàries a la Revista de Catalunya o a Serra d’ Or. També ha elaborat un complet estudi sobre la il·lustració a Vic a mes de fer un seguiment de la figura de Llucià Gallissà i el seu impacte dins la literatura de la comarca d’ Osona. L’ any 2001 publica La lliça bruta, la seva primera novel·la mentre que el 2003 sortiria a la llum la segona titulada Massey Ferguson 35.
El seu últim llibre Terres de Lloguer ha estat de moment el mes exitos de la seva carrera sent guardonat amb el premi Amat Piniella o el premi Pin i Soler.
Terres de Lloguer es un clar exemple de l’ estil d’ un autor que per mitja d’ un llenguatge molt elaborat però a la vegada tant autèntic com el que parla la gent del camp , ha estat capaç de crear una historia de ficció que entrellaça els drames personals de en Vicenç de Monells i en Josep de la Teularia, dos masovers que han estat arrancats violentament de la terra que durant tants anys habitant treballat. Aquesta historia de ficció real com la vida mateixa, Pladevall mostra la desaparició dels llogateres de la terra i per tant la liquidació d’ una manera de viure que havia perdurat molts segles. Per mitja seves tres novel·les totes dedicades a la gent del camp, l’ autor osonenc denuncia les nombroses injustícies com els desnonaments o la especulació immobiliària que sovint afecten el mon rural i que estant contribuint en la seva desaparició.
Per acabar només dir que espero amb molta il·lusió la publicació del nou llibre del Antoni Pladevall que pel que tinc antes també estara ambientat en un entorn rural i segur que tornarà a ser determinant per fer sentir la veu de la gent que segueix resistint el camp.
un peto molt fort ;)
Sempre que intento fer una llista dels meus escriptors preferits, de seguida amb venen el cap gent com l’ Arturo Perez Reberte i les seves genials novel·les del Capitan Alatriste.
Tot i això l’ altre dia quant la professora de Tècniques de expressió oral i escrita ens va demanar que li parléssim sobre el nostre llibre preferit, no vaig poder deixar escapar la oportunitat de escombrar cap a casa i presumir de ser osonenca com l’ Antoni Pladevall, autor de Terres de Lloguer i des del meu punt de vista, una de les grans promeses de la literatura catalana. A mes de ser un grandísim escriptor en Toni també va ser professor meu i va aconseguir que aprengués alguna cosa de llatí, la qual cosa te gairebé mes mèrit que convertir-se en un escriptor de renom.
Soc conscient que si algú llegeix aquest blog probablement Terres de Lloguer i el seu autor li sonaran a Japones. Haig de dir que jo tampoc coneixeria de res aquest gran escriptor si no es tractes d’ un artista nascut a Taradell, a quatre passes del meu poble. Per la gent com jo que vivim en un entorn rural, Pladevall es molt mes que el futur de la literatura catalana ja que darrera de les seves novel·les hi ha un merescut homenatge la gent del camp que segueix lluitant per la supervivència encara que la majoria de vegades quedi al marge de la literatura i de la societat moderna en general. A traves de la literatura de l’ escriptor Taradallenc surt a la llum publica una manera de viure vinculada a la terra transformada en literatura per un autor que coneix de primera ma els problemes de la gent del camp i que ha estat capaç de fer que tots aquells que vivim a prop del mon rural ens sentim identificats amb la seves novel·les.
L’ Antoni Pladevall es un autor relativament jove nascut l’ any 1961 dins d’ una família dedicada a l’ agricultura. Doctor en Filologia Clàssica ha estat director de la revista Ausa a mes d’ escriure algunes ressenyes literàries a la Revista de Catalunya o a Serra d’ Or. També ha elaborat un complet estudi sobre la il·lustració a Vic a mes de fer un seguiment de la figura de Llucià Gallissà i el seu impacte dins la literatura de la comarca d’ Osona. L’ any 2001 publica La lliça bruta, la seva primera novel·la mentre que el 2003 sortiria a la llum la segona titulada Massey Ferguson 35.
El seu últim llibre Terres de Lloguer ha estat de moment el mes exitos de la seva carrera sent guardonat amb el premi Amat Piniella o el premi Pin i Soler.
Terres de Lloguer es un clar exemple de l’ estil d’ un autor que per mitja d’ un llenguatge molt elaborat però a la vegada tant autèntic com el que parla la gent del camp , ha estat capaç de crear una historia de ficció que entrellaça els drames personals de en Vicenç de Monells i en Josep de la Teularia, dos masovers que han estat arrancats violentament de la terra que durant tants anys habitant treballat. Aquesta historia de ficció real com la vida mateixa, Pladevall mostra la desaparició dels llogateres de la terra i per tant la liquidació d’ una manera de viure que havia perdurat molts segles. Per mitja seves tres novel·les totes dedicades a la gent del camp, l’ autor osonenc denuncia les nombroses injustícies com els desnonaments o la especulació immobiliària que sovint afecten el mon rural i que estant contribuint en la seva desaparició.
Per acabar només dir que espero amb molta il·lusió la publicació del nou llibre del Antoni Pladevall que pel que tinc antes també estara ambientat en un entorn rural i segur que tornarà a ser determinant per fer sentir la veu de la gent que segueix resistint el camp.
un peto molt fort ;)
dissabte, 8 de març del 2008
Estimada verge santíssima de Montserrat ( àlias la Moraneta):
Diuen que un es recorda de Santa Barbara quant trona i com que amenaça tempesta jo m’ en recordo de la patrona de Catalunya per demanar-li protecció de cara a les eleccions generals de dama. No penso resar cap pare nostre entre, altres coses pq no se ni com posarmi. Soc de les que pensa que parlant la gent s’ entén així que des aquest petit escrit m’ agradaria demanar-li que dama exerceixi mes que mai de protectora de CATALUNYA i ens protegeixi d’ aquesta dreta tant rància que prement desgraciar Espanya construint un estat cada vegada mes unitari on les petites nacions com la nostra no hi tenen cabuda.
No es pensi que pretenc arruïnar-li el cap de setmana però si te un moment també m’ agradaria que passes un moment per Qatar i li dogues un cop de ma el Pablo Nieto que dama comença una nova aventura al mundial de motociclisme. I no es preocupi per haver d’ invertir les competències dels seus coleges madrilenys pq Sant Isidro I la Almudena porten molt temps en vaga aixi que no crec que s’ enfadin si la patrona de Catalunya es decideix una vegada mes a tirar del carro.Bromes a part dama es un dia important per Catalunya i per les de mes nacions d’ aquest estat tant plural que es Espanya, es per això que tots aquells que toca acudir amb massa a les urnes per donar una altre victòria esl parits d’ Esquerres pq si el pp arribes el poder, que deu ens agafi confessats......
Habrá un día en que todos
al levantar la vista
veremos una tierra
que ponga libertad.
Hermano aquí mi mano
será tuya mi frente
y tu gesto de siempre
caerá sin levantar,
huracanes de miedo ante la libertad.
Haremos el camino
en un mismo trazado
uniendo nuestros hombros
para así levantar
a aquellos que cayeron
gritando libertad.
Habrá un día en que todos
al levantar la vista
veremos una tierra que ponga libertad.
Sonarán las campanas
desde los campanarios
y los campos desiertos
volverán a granar
unas espigas altas
dispuestas para el pan.
Para un pan que en los siglos
nunca fue repartido
entre todos aquellos
que hicieron lo posible
por empujar la historia
hacia la libertad.
Habrá un día en que todos
al levantar la vista
veremos una tierra
que ponga libertad.
También será posible
que esa hermosa mañana
ni tú, ni yo, ni el otro
la lleguemos a ver
pero habrá que forzarla
para que pueda ser.
Que sea como un viento
que arranque los matojos
surgiendo la verdad
y limpie los caminos
de siglos de destrozos
contra la libertad.
Habrá un día en que todos
al levantar la vista
veremos una tierra
que ponga libertad. (bis)
J.A. Labordeta.
MOLTA SORT PAIS !!!
un abrazo para todos.
Diuen que un es recorda de Santa Barbara quant trona i com que amenaça tempesta jo m’ en recordo de la patrona de Catalunya per demanar-li protecció de cara a les eleccions generals de dama. No penso resar cap pare nostre entre, altres coses pq no se ni com posarmi. Soc de les que pensa que parlant la gent s’ entén així que des aquest petit escrit m’ agradaria demanar-li que dama exerceixi mes que mai de protectora de CATALUNYA i ens protegeixi d’ aquesta dreta tant rància que prement desgraciar Espanya construint un estat cada vegada mes unitari on les petites nacions com la nostra no hi tenen cabuda.
No es pensi que pretenc arruïnar-li el cap de setmana però si te un moment també m’ agradaria que passes un moment per Qatar i li dogues un cop de ma el Pablo Nieto que dama comença una nova aventura al mundial de motociclisme. I no es preocupi per haver d’ invertir les competències dels seus coleges madrilenys pq Sant Isidro I la Almudena porten molt temps en vaga aixi que no crec que s’ enfadin si la patrona de Catalunya es decideix una vegada mes a tirar del carro.Bromes a part dama es un dia important per Catalunya i per les de mes nacions d’ aquest estat tant plural que es Espanya, es per això que tots aquells que toca acudir amb massa a les urnes per donar una altre victòria esl parits d’ Esquerres pq si el pp arribes el poder, que deu ens agafi confessats......
Habrá un día en que todos
al levantar la vista
veremos una tierra
que ponga libertad.
Hermano aquí mi mano
será tuya mi frente
y tu gesto de siempre
caerá sin levantar,
huracanes de miedo ante la libertad.
Haremos el camino
en un mismo trazado
uniendo nuestros hombros
para así levantar
a aquellos que cayeron
gritando libertad.
Habrá un día en que todos
al levantar la vista
veremos una tierra que ponga libertad.
Sonarán las campanas
desde los campanarios
y los campos desiertos
volverán a granar
unas espigas altas
dispuestas para el pan.
Para un pan que en los siglos
nunca fue repartido
entre todos aquellos
que hicieron lo posible
por empujar la historia
hacia la libertad.
Habrá un día en que todos
al levantar la vista
veremos una tierra
que ponga libertad.
También será posible
que esa hermosa mañana
ni tú, ni yo, ni el otro
la lleguemos a ver
pero habrá que forzarla
para que pueda ser.
Que sea como un viento
que arranque los matojos
surgiendo la verdad
y limpie los caminos
de siglos de destrozos
contra la libertad.
Habrá un día en que todos
al levantar la vista
veremos una tierra
que ponga libertad. (bis)
J.A. Labordeta.
MOLTA SORT PAIS !!!
un abrazo para todos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
