divendres, 29 de febrer del 2008

Wolisss gent !!!!!

Wolissss gent!!!!

Fa uns mesos per pura casualitat vaig descobrir un blogg magnífic titulat “¿Se Puede Vivir mejor?” que amb va atrapar de ple i amb va animar a canalitzar les meves ganes d’ escriure mitjançant aquest espai propi que ens ofereix la xarxa. Mai he estat cap gran amant de la política però el cert es que des de fa uns mesos cada cop que em connecto a internet no puc evitar fer una visita el blogg d’ un polític aragonès vinculat el CHA que ha mes de defensar unes idees polítiques extremadament coerents ( no semblan propies d' un partit politic jajajaja) te una manera d’ escriure molt directe que em va enganxar des del primer dia. D’ entrada no pretenc fer la competència al meu “amic” aragonès pq jo no soc cap entesa en el mon de la política, només pretenc disfrutar escrivint i poder expressar la meva opinió sobre tota classe de temes sense centrar-me en cap àmbit concret.
De moment avui en la primera entrada d’ aquest blog no puc fer altre cosa que donar-me a conèixer dins d’ una comunitat totalment nova per mi on espero fer bons amics i mantenir bones tertúlies.
Els meus 18 anys acabo de començar una nova etapa que m’ ha portat a complir el meu somni d’ estudiar la carrera d’ historia a la Universitat de Girona. Sempre he sigut una noia molt familiar i casolana que a hores d’ ara es veu totalment incapaç de passar-se tota la setmana en un pis d’ estudiants, a 70 Km de casa. No sabria viure lluny de Sant Julià de Vilatorta ni lluny dels boscos, ni lluny dels meus amics de tota la vida, es per això que cada dia un cop acabades les classes de la Universitat agafo un Autobús per recórrer els 70 Km que separen Girona del poblet on he viscut tota la vida.Es durant aquest viatges quant tinc es temps d’ escoltar musica i de disfrutar de les meravelloses cançons del Jose Antonio Labordeta, sense oblidarme de grups tant canyeros com Obrint Pas o Ixo Rai. Quant tinc temps m’ agrada llegir un bons llibres com els del Capitan Alatriste, les genials novel·les rurals del Toni Pladevall o les biografias d’ algun d’ aquest esportistes especials com el Lance Amstrong que a mes de explicar-os les seves aventures com a esportives també son capaços de donar lliçons magistrals de superació debat les adversitats que de vegades et planteja la vida. Soc una apassionada del esport, de fet porto tants anys jugant a bàsquet que fins hi tot m’ atreveixo a entrenar l’ equip del meu institut i a intentar transmetre la el valors educatius i l' esportivitat que en els seu dia em van essenyar a mi. Últimament visc entre la universitat, autobús i les pistes de bàsquet encara que el que de veritat amb torna boja son les motos i tot allò relacionat amb el mon del motociclisme, un esport que des de ben petita he viscut de molt aprop.
Ara que ja amb coneixeu una mika mes, potser es el moment de tallar el rotllo que no es plan d' atabalar la gent des del primer dia jajajajaaaa. Nomes dir que espero passar bons moment aqui i trobar bloggs tant interesants com els que he anat trobant fins ara.


Un peto molt fort ;)

Salut i república.